El Cafè Bar Granja de Gavà es troba al cor del barri més bohemi de Barcelona, el Raval. Es tracta d’un local centenari i declarat patrimoni històric-cultural per la seva història i decoració antiga ( podeu fixar-vos en les rajoles autèntiques del segle passat que recobreixen les parets). Va començar la seva història a principis del sXX, quan uns documents del 1921 daten que en aquell any es va sol.licitar una llicència per convertir el local en una granja (sense estable). Posteriorment, canvien els propietaris i es modifica en una granja-lleteria, amb venta de productes lactis, dolços, caramels., etc,i amb un servei de cafeteria.
A l’actualitat i junt amb la transformació del barri s’ha convertit en un local bohemi i tradicional, que combina deliciosos sopars i cafeteria, amb música i copes ,en un ambient heterogeni.
Una de les principals característiques i que ha fet que la Granja fos encara més coneguda, és l’esdeveniment que va succeir al local al 1942. Aquí hi va néixer el reconegut escriptor català Terenci Moix, Premi Planeta i autor de multitud d’obres, en algunes de les quals nombra constantment el local i el barri. Segons explica a les seves memòries “El pes de la palla” la seva mare es va posar de part quan estava al cinema ( d’aquí la seva passió pel 7è art), i veient que no li donava temps a arribar a casa seva, es va ficar a la granjeta que regentaven les seves tietes al anomenat, aleshores, carrer Ponent. Allà, al pis superior del negoci, hi va néixer el petit Terenci. Aquella va ser la seva llar durant la infància, ja que després del naixement s’hi van mudar fins ben entrada la seva adolescència.
Després de la seva mort al 2003, hi van posar una placa commemorativa a la façana de l’edifici ( es pot veure al costat dret dels porticons de fusta) en un esdeveniment emotiu al que hi van assistir personalitats del món de la cultura i la política catalana
Desde el 1989 fins el 2014 ha estat regentat per la família Leoni amb el Carlos Julio Leoni al capdavant, qui li ha donat l’aire bohemi i desenfadat que la caracteritza fins els nostres dies.